Portes de Ferro

Portes de Ferro

Tipus	Vall
44° 40′ 16″ N, 22° 31′ 47″ E / 44.671111111111°N,22.529722222222°E / 44.671111111111; 22.529722222222
Banyat per	Danubi
Dades i xifres
Mida	0,162 () × 15 () km

Les Portes de Ferro (en romanès, Porţile de Fier; en serbi, Ђердапска клисура/Đerdapska klisura; en hongarès, Vaskapu; en turc, Demirkapı; en alemany, Eisernes Tor; en búlgar, Железни врата, Zhelezni Vrata; en eslovac, Železná Vrata) és un congost natural al riu Danubi.^[1] Constitueixen part de la frontera entre Romania i Sèrbia. En sentit ampli, abasta una ruta de 134 km; en sentit estricte, només es refereix a l'última barrera d'aquesta ruta, just després de la ciutat romanesa d'Orşova, que conté des de la segona meitat del segle XX un embassament d'energia hidroelèctrica, amb dues centrals, central hidroelèctrica Porta de Ferro I i central hidroelèctrica Porta de Ferro II. El congost queda entre Romania al nord i Sèrbia al sud. En aquest punt, les Portes de Ferro separen el sud dels Carpats del nord de la serralada dels Balcans.^[2]

Els noms romanès, hongarès, eslovac, turc, alemany i búlgar signifiquen literalment "Portes de Ferro" i solien nomenar la totalitat de les gorges. Un nom romanès alternatiu per a l'última part de la ruta és Clisura Dunării, "gola del Danubi". A Sèrbia, el congost es coneix com a Đerdap (Ђердап), amb l'última part anomenada Đerdapska klisura (Ђердапска клисура). El costat romanès del congost constitueix el Parc Natural de les Portes de Ferro, en l'altra riba, a Sèrbia, hi ha el Parc Nacional de Đerdap.

La Portes de Ferro tenen una longitud de 135 km; comencen a Baziaş i acaben a Turnu-Severin. L'amplada del riu Danubi pot variar en aquesta zona des de 2 km fins a 150 m, segons el lloc.